PRIMERA PLANTA: LA CONCA ANTIGA

 

Recorregut per la prehistòria de la Conca amb manifestacions materials del paleolític, neolític i l'edat dels metalls. El discurs expositiu fa incís a les creences i a l'art rupestre. Permet contemplar l'evolució de l'habitatge (de la cova als poblats) i com la ramaderia i agricultura es va imposar a la caça i a la recol·lecció.

 

També inclou el contacte amb els primers colonitzadors de la Península Ibèrica: ibers, fenicis, grecs i romans.

 

PRIMERA PLANTA: LA CONCA MEDIEVAL

 

La Conca va ser testimoni de la transició entre la caiguda de l'Imperi Romà d'occident, els visigots i musulmans. Gràcies al discurs expositiu es pot ser conscient de la consolidació de l'estructura social de l'Edat Mitjana: senyors feudals, pagesos, l'aparició dels burgesos i la convivència amb els jueus.

 

SEGONA PLANTA: LA CONCA MODERNA

 

Un període bèl·lic acompanyat de males collites van propiciar l'aparició del bandolerisme a la Conca. Les muntanyes de Prades van esdevenir uns amagatalls perfectes per a bandolers com Perot Rocaguinarda o Joan Pons.

 

SEGONA PLANTA:LA CONCA CONTEMPORÀNIA

 

Sense deixar de banda les guerres, la Conca es recupera i apareixen iniciatives com el cooperativisme o l' industrialització. En aquesta època, l'artesania va assolir una gran empenta: safraners, vidriers, teixidors, etc.

 

Aquest apartat també contempla una secció destinada a la cultura popular de la Conca: gegants, nans, bastoners, etc.

 

 

PLANTA BAIXA: ELS OFICIS

 

Mostra etnogràfica dels oficis tradicionals de la Conca. La indústria del ferro, de l'alabastre, el guix o la pedra; en contraposició als oficis rurals com el pastor, llenyataire, carboner, carreter, etc.

 

L'exposició permet prendre consciència de l'evolució de les tècniques o, a vegades, de la continuïtat.