MUSEU MOLINS DE LA VILA

 

El nom de molí és aplicat normalment a una màquina per a moldre gra que, segons l’energia que els fa moure, es pot classificar en: molins de vent (energia eòlica), de sang (energia animal), de foc (energia tèrmica, vapor) o molí d’aigua (energia hidràulica).

 

També es poden classificar segons la seva utilitat: molí de guix, molí d’escorça, molí de sal, molí d’oli, molí fariner, etc.

 

El que tenen tots en comú es que tots es destinen a esmicolar diverses matèries a través de les moles. A Montblanc, al costat del riu Anguera i Francolí, hi ha aquests molins fariners, construïts a l’Edat Mitjana (s. XIV), el més gran, que és el que està més ben conservat, s’anomena Molí de la Volta, i el més petit és el Molí Xiquet, del que només en queden restes degut als aiguats i les torrentades.

 

Els molins hidràulics es van estendre sobretot durant l’etapa musulmana de la Península Ibèrica. Els àrabs eren uns grans coneixedors de la tecnologia de l’aigua. Així, van estendre l’ús de la roda vertical així com van perfeccionar el sistema de regadiu a través de les séquies, assuts, sínies, etc

 

L’expansió del feudalisme també va ajudar a incorporar innovacions tècniques que també afectaren als molins. El molí en època medieval, representa un dels principals monopolis dins el conjunt de privilegis senyorials propis del feudalisme.